35'99 anys- JORDI DEMÀ FAIG ANYS. L'ESCRIT QUE VAIG DEDICAR-TE. UNA ABRAÇADA

JORDI MASACHS

Hola Jordi, hola cigronet com et dèiem al cotxe, vull escriure’t algunes paraules perquè mai m’hauria pensat que amb tant pot temps que feia que ens coneixíem, podria haver-te agafat tant de carinyo. Uns set mesos anant i venint cada dia junts amb el cotxe, al principi amb l’Helena, la yeyé com a passat a dir-se des de llavors i el bo d’en Carles que venia, però potser no tant sovint. I després de Nadal, ens vam quedar tu i jo sols al cotxe, ells dos tenien pràctiques de la universitat i exàmens amb dates diferents a les nostres.

Durant aquestes anades i tornades amb el cotxe ens vam arribar a fer grans amics, arrossegàvem molt de cansament, ja ho saps, la feina de la Universitat i la nostra vida laboral addicional ens feien anar de bòlid, però la il•lusió de poder estudiar una carrera que ens encantava, els nostres estimats esports, feia valdre la pena l’esforç que vam dedicar-hi. Josep siusplau!!! fem el repàs de l’examen que tenim d’aquí res....i mentre anàvem de camí cap a Vic, repassàvem la teoria, i eres tant intel.ligent que tot i estudiar menys que jo, amb quatre comentaris i explicacions ho agafaves tot a l’instant....o quan ens passàvem l’estona parlant de les noticies esportives, quin pique sobre qui sabia més sobre el món de l’esport!! Tu t’aixecaves a casa teva i una de les primeres coses que feies era connectar-te a internet per informar-te sobre les últimes noticies, el teu Barça et superava!! el portaves a la sang, com diria un conegut meu, era la teva part irracional....ara durant aquests dos últims mesos m’he enrecordat tant i tant de tu, quan el teu Barça ha meravellat al món, Jordi 2 a 6 al Madrid!!! pràcticament campions de Lliga, golàs d’Iniesta per arribar a la final de la Champions!! i demà la final de la Copa del Rei.....

Josep siusplau!!! agafa tu el cotxe que jo avui tinc molta son, cap problema Jordi, ja l’agafo jo, al revés també passava, sempre vas deixar-me el teu cotxe amb tota la confiança....et dormies amb facilitat, ara aquests dies amb l’Helena hem estat mirant les moltes fotos teves que tenim quan dormies al cotxe.

Era sempre la mateixa rutina, Jordi quedem com sempre a les 7,15h, no arribis tard siusplau!!! però sempre em feies esperar 5 o 10 minuts. Però noi, era impossible enfadar-se amb tu, sempre estaves de bon humor!! Sempre quan passen aquestes desgràcies se sol dir que la persona era meravellosa, genial, aquesta vegada t’asseguro que era veritat, només em feies enfadar quan parlàvem sobre immigració, aquí no ens posàvem d’acord, però crec que tots dos vam aprendre un de l’altre.

M’enrecordaré tota la meva vida del dia fatídic, l’únic dia que no vam anar junts amb el cotxe, molt fort, a més vaig tenir la desgràcia de veure l’accident, un cotxe que semblava el teu, l’hora exacta de la teva tornada de classe, estant veient el teu cotxe vaig trucar-te dues o tres vegades i cap resposta....les següents hores van ser terribles, jo que anava amb la furgoneta per fer el trasllat i a partir de llavors no vaig deixar de tenir al cap la possibilitat que t’hagués passat res....i els meus presentiments malauradament, malauradament i amb tota la ràbia, impotència i tristesa no van fallar....

Només puc dir-te que no t’he deixat de recordar cada dia quan agafo el cotxe, quan passo davant el Coll de Revell, quan veig el Barça, quan torno a anar sol al cotxe i miro al seient de l’acompanyant i està buit.

Jordi, el passat dijous vam inaugurar el meu pis a Manlleu, vam estar l’Albert (en cogollo com li vas posar), la nostra Màbel, la Cati, sí Jordi!! ella també hi era, els tres encants de l’Entorn (que Jordi, el teu donut de costum!!!), la Mari, la Pili i la Rocio, la nostra yeyé, l’Helena, l’Helena t’apreciava molt Jordi, ho he pogut comprovar...en Dani Conill, el nostre escalador, el meu gran amic Enric del qual ja t’havia parlat i jo, el veterà de la classe i amfitrió, només faltaves tu, m’hauria encantat que hi fossis, de veritat!!

I res Jordi, he pogut comprobar que hi ha molta gent que t’estimava i que continuarà estimant-te, els terribles Litus i Pol, en Payan, en Gabri, perdoneu som molts!! la Màbel, l’Albert, l’Helena, la Tam, la Marta Rosselló, els nostres profes, s’han portat genial i molta i molta gent de la Universitat, així com els teus amics de tota la vida, que vaig poder conèixer, els teus companys del St. Jordi Desvalls i evidentment la teva família, especialment els teus pares i el teu germà i la Laia.

Són un quart d’una de la nit, tretze de maig i mentre escric només paro de plorar, bé ja saps que sóc de llàgrima fácil! ;-) Dir-te que mai t’oblidaré, que aquests mesos que vam compartir els guardaré sempre dins meu (l’esquiada de tots dos al meu poble, tots dos sols) i que t’estimo molt. Gràcies per tots els moments que vam compartir plegats, inoblidables.